Miquel Boix Angelats

XARRUPANT...

Miquel Bosch - GSP - Grup benchmarking Alta Direcció

Segurament deu ser que em faig gran, no pot ser cap altra cosa!

No entenc la mania de la gent -jove i no tant jove- d’estar contínuament xarrupant! 

Pel carrer, a la feina, als espectacles, arreu veig gent amb l’ampolla als morros, com si estiguessin travessant el desert del Sàhara!

Digueu-me vell, però això abans no passava! No recordo que de petit, de jovenet o fins no fa tant, que la gent depengués d’una ampolla per sobreviure!
És degut, potser, a un gran efecte del canvi climàtic?

Se’ns està ressecant la gola? O potser, és una moda que estem adoptant dels americans?

I no és només l’aigua...ara ja és el cafè amb llet amb envàs rebutjable que traginen amunt i avall, per l’oficina, pel transport públic, al cotxe...o la beguda isotònica o el refresc enllaunat, qualsevol cosa “xarrupable” és susceptible de ser portada amunt i avall!

De veritat és necessari?

Com ho fèiem temps endarrere? No recordo veure gent morint de set pels carrers i places o per oficines i tallers…segur que és el canvi climàtic!!

Ja ens falta poc per assemblar-nos als americans. També començo a veure que cada vegada més gent acostuma a menjar a qualsevol hora i a qualsevol lloc. 

Els horaris “mediterranis” dels àpats, s’estan diluint i el fet de seure i esmorzar, dinar o sopar amb calma, és cada vegada més infreqüent. 

D’acord, estem molt ocupats, la feina, l’esport, el lleure…però, voleu dir que no val la pena posar una mica de pausa? No vull dir que calgui fer àpats de dues hores, (sobretot els dinars si a la tarda es penca), però, cal engolir qualsevol cosa o estar menjant “collonades” tot el dia i no fer cap àpat com cal?

El model americà no crec que sigui el millor, m’esvero cada vegada que hi vaig i observo que la mida de les persones ja no te prou “X” per mesurar-se...
Proposo una mica de tranquil·litat. Les ampolles, llaunes, cantimplores, “snaks”, etc, els guardaria a l’office que tots tenim a la feina, on segurament també, hi podem tenir gots! i proposo beure a casa, o en cas de mortal necessitat, al bar o a la font (que encara en queden!)

Hi ha poques coses que em facin més angúnia que les ampolles d’aigua de litre i mig que es passen tota la setmana a les taules i que ben segur, estan plenes de substàncies desconegudes, de les que prefereixo ni pensar!

En fi, deu ser que em faig vell!

0 Comentaris
Afegir comentari