Emma Guillaumes Cullell

REDUCCIÓ A L’ABSURD DE LA GLOBALITZACIÓ PORTADA AL NOSTRE DIA A DIA Petita reflexió per l'hora del vermut

Emma Guillaumes, QHSE Manager a Bac Valves. Coordinadora del Grup PRL del Fòrum Carlemany
 
 
Segons la wikipèdia “La globalització és un procés econòmic, tecnològic, polític, social, empresarial i cultural a escala mundial que consisteix en la creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món unint els seus mercats, societats i cultures, a través d’una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques que els ho donen un caràcter global.” Sona bé, però realment és així?
 
Des de les nostres empreses, totes elles compromeses en assegurar el compliment legal de tots els reglaments, directives i normes que ens apliquen, potser llegint aquesta definició tenim la sensació de que algú ens està estafant, sobretot quan estem competint amb producte o serveis amb altres països del món, molt desenvolupats pel que fa a producte però que a nivell personal encara estan patint la seva pròpia revolució industrial. Sense saber massa a qui donar la culpa d’aquesta “estafa”, però creient fermament que cal algun canvi a nivell global.
 
En les meves darreres visites a la Índia i Xina, he auditat processos d’algunes empreses també a nivell mediambiental i de seguretat, on he pogut constatar que hi ha empreses que poden arribar a fabricar el mateix producte que a Europa, amb la mateixa qualitat ( no totes) però a un preu molt més competitiu. Aquestes empreses tenen les mateixes certificacions que nosaltres però “Sorpresa!!!”, la majoria d’elles desenvolupen la seva activitat en edificis que cauen a trossos sense cap requeriment de seguretat ni d’incendis, on les condicions humanes i de seguretat brillen per la seva absència. Nens treballant que s’amaguen quan nosaltres estem allà, gent vivint a les fàbriques, amb jornades de moltes hores i treballant en ínfimes condicions de seguretat. Això es globalització o explotació?
 
Òbviament mirat des d’aquest punt de vista, quan en aquesta situació, com a treballador exposes a la direcció de la teva empresa que per tenir llicència d’activitats, ens cal orientar diferent els llums de la façana o que malgrat ser una empresa amb baix potencial contaminant, l’administració, per no mullar-se, t’obliga a fer mesures de tot el que es humanament mesurable, mesures on cal un esforç gegant d’implicació, burocràcia i despesa econòmica, realment et sents una mica l’estafador, i no hauria de ser així. 
 
En una de les reunions del grup de Benchmarking del Fòrum amenitzada per Joan Junyent, Enginyer de mines, apart de remoure la consciència a nivell de grup en aspectes de seguretat va fer un comentari que convida a la reflexió. Vèncer o convèncer. És increïble, el que dues senzilles paraules poden arribar a dir.
 
En aquella ocasió anava enfocat més a persones de les nostres organitzacions, i de maneres de treballar. Podem vèncer i fer que es faci el que volem per decret o podem convèncer al personal de la nostra organització per treballar amb un objectiu comú, convençuts i motivats de que la seva feina és important. Reflexionant sobre aquestes paraules , i extrapolat al tema que ens ocupa, la globalització ens està vencent, s’imposa i ens conquereix ja sigui per necessitat o per economia. Just al revés del que hauria de fer, que és seduir-nos i ajudar-nos a millorar globalment com a persones i societat. Hauríem de fer servir la sinèrgia del millor de totes les cultures i convèncer-nos tots plegats, que una economia global ens convé a tots, i que tots podem tenir les mateixes oportunitats i drets. Ara mateix, estem vençuts. I no parlem dels treballadors de molts d’aquest països, ells sí que estan vençuts i amb poques possibilitats de canviar les seves condicions a curt termini. Quina desproporció i quin despropòsit, no creieu?
 
Els polítics a nivell mundial s’haurien d’ocupar més d’aquests assumptes, potser cal repartir millor les energies i aconseguir convèncer a tots els alts càrrecs que globalment els valors humans i els vectors contaminats han de ser els mateixos a tot arreu.
 
Ara mateix aquest món global, fa que estiguem competint per un mateix producte empreses socialment responsables, amb una elevada càrrega administrativa i legal, curoses amb el medi i respectuoses amb les persones, amb altres amb llicència per contaminar el sòl amb productes químics, emetre a l’atmosfera dissolvents sense cap control, amb extintors rovellats i amb treballadors sobreexplotats que fan 12 hores al dia durant 7 dies de la setmana en unes condicions laborals precàries.
 
Realment et convenç la definició de globalització o hauríem d’afegir a la definició de la wikipèdia que promou la competència deslleial i la injustícia social ? 
 
Acabo amb la següent reflexió d’Ernesto Guevara (Che) però que jo vaig conèixer una mica modificada en una cançó del disc ”El Cor de la Terra” de Txarango.
 
"En la tierra hace falta personas que construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana."
 
En fi, un bon debat per l’hora del vermut, segurament inert i irresoluble a curt termini, però una reflexió a l’absurd sense resposta que no pot, com a poc, deixar-nos indiferents. 
 
 

0 Comentaris
Afegir comentari