Jordi Bell-lloch Corney

LA MÀGIA DELS OBJECTIUS AUTÈNTICS

Director General Finestra Confort i membre de la Junta Directiva de Fòrum Carlemany.
 
“No entenc com poden servir un cafè tan dolent!”, es deia interiorment en Salvi mentre deixava la tassa sobre la taula. Home de costums, però, tenia la sensació que no podia començar bé el dia si no passava pel bar de sempre cada matí. Falten encara uns vint minuts per les nou del matí, quan comença puntual com cada dia la reunió comercial. Avui, però, la reunió és un pèl especial, ja que toca fer balanç de les vendes de l’any. “Més val que comenci a passar que aquests dies em trobo molt de trànsit”.
 
Les festes de Nadal sempre han sigut molt especials per a en Salvi. No sap si és perquè a casa sempre les han viscut molt en família. Si són els llums i els colors estridents de carrers i botigues que li mouen alguna cosa a l’interior. Segurament és simplement això, la màgia del Nadal...
 
Ja fa uns quants anys que en Salvi té la sensació que es troba les festes nadalenques davant dels nassos, sense esperar-ho, com aquell qui despistat topa amb el moble de la seva habitació cada matí anant a la dutxa, malgrat que fa mitja vida que el moble ha sigut allà. En Salvi té la sensació que està tan centrat (“obsessionat”, es diu a ell mateix) en la feina, que passa de Nadal a Nadal, d’estiu a estiu, d’aniversari a aniversari, sense ni tan sols adonar-se que l’any que encapçala el calendari que té al costat del despatx va creixent.
 
“Una vegada més em quedo a mig camí. Ja no sé què més fer per posar-me al capdavant en el rànquing de vendes de l’empresa”. En Salvi és un comercial molt professional. Es desviu pels seus clients. Creu cegament en l’empresa i en els seus responsables. “Ja no sé què més fer”. Segurament és més una reflexió des de la resignació que no pas des de la voluntat de llançar la tovallola. “Jo mai llanço la tovallola”, s’ha dit sempre en Salvi, especialment davant de les circumstàncies més complicades. En Salvi és un tipus tenaç. Però se sent estancat. No ha perdut la il·lusió en la seva feina. Continua creient en el que ofereix. El motiva. Més encara, l’emociona creure que millora la vida dels seus clients a través del servei que els ofereix. Tot i això, afrontar un any més la reunió de vendes anual el trasbalsa.
 
 
“Ningú sap ben bé qui li va posar aquest nom, però des del primer dia en Gaietà ens ha demanat que el cridem per Caiet”. En Caiet és un bon director comercial. En Salvi s’ha sentit que tenia el seu suport des del primer dia. L’empresa el va incorporar fa pocs mesos. Tot i que no ve del sector, se’l veu determinat i preparat per portar la companyia a superar els ambiciosos reptes dibuixats per als propers anys.
 
La reunió ha sigut cordial. Especialment cordial en la valoració dels resultats de l’any; malgrat que les vendes aconseguides aquest any per en Salvi s’han quedat per sota dels objectius, un cop més, en Caiet no ha sigut gens dur en la seves reflexions. De fet, com cada any, cap dels comercials hem arribat a assolir els objectius que l’empresa ens va fixar el gener.
Hem sortit tots més aviat sorpresos; és la primera reunió anual en què sortim sense que l’empresa ens entregui el full amb els objectius per a l’any vinent.
 
 
“Aquest tipus és especial”, es deia en Salvi de camí a casa seva. El dia ha començat suau, però a aquesta hora del vespre la fred humida es posava sota la pell, abans la calefacció del cotxe no començava a imposar-se. Mai abans cap responsable s’havia mostrat tan interessat en la feina d’en Salvi i en com poder-lo ajudar. La reunió que van fer amb tot l’equip comercial ja li va semblar positiva i, sobretot, engrescadora. Ara bé, el fet que en Caiet se l’endugués al seu despatx i amb la mirada fixada als seus ulls li parlés amb tanta franquesa i entusiasme va fer moure alguna cosa molt endins d’en Salvi.
 
“Salvi, jo he dedicat la major part de la meva vida professional a vendre, com tu. El dia que vaig descobrir el valor dels objectius, em va canviar la vida. Els meus resultats van explotar, i al mateix ritme el meu nivell d’ingressos i possibilitats professionals. Tens tot el que necessites per ser el millor comercial de la companyia, Salvi. L’única cosa que has de fer, i ho has de fer immediatament, és abandonar les bones intencions i centrar-te ens uns pocs objectius. Reflexiona’ls bé Salvi, perquè et canviaran la vida. A partir d’avui els objectius seran el pilot automàtic que et conduirà fins a la propera reunió anual de vendes. Passi el que passi durant l’any, tingues present en tot moment els objectius que consensuem. Aquests objectius són l’únic motiu que dóna sentit al fet que tu i jo treballem plegats. Cada setmana, la primera feina a fer serà escriure a l’agenda, en el lloc més visible, aquests objectius. Qualsevol tasca que programis, ha de quedar emmarcada totalment en el compliment d’aquests objectius. No t’esmercis a intentar fer coses que no compleixin aquest requisit, Salvi, malgrat que les hagis fet sempre o complaguin altres persones. Aquests objectius establiran el preu que hauràs de pagar abans de convertir-te en la persona que, abans no arribi la següent reunió anual, haurà merescut superar-los”.
 
En Salvi va haver d’apagar la calefacció del cotxe, ja que començava a tenir calor. Estava ja a punt d’arribar a casa. Alguna cosa li feia sentir que aquest Nadal seria especialment il·lusionant.

0 Comentaris
Afegir comentari