Francesc Planas

Era dimarts 24

President de Fòrum Carlemany
 
Era el dimarts 24 de març que a les 8.30 h teníem reunió de junta directiva de Fòrum Carlemany. Érem només cinc els assistents: en Josep, la Mar, la Maria, la Maite i jo, els altres s’havien excusat de no poder-hi assistir per diversos motius.
 
Vam centrar tota la reunió bàsicament en dos temes: preparar l’acte anual del Fòrum, que aquest any sentim especialment, ja que coincideix amb el desè aniversari de la celebració de l’esdeveniment i, d’altra banda, escollir els tres membres de la refundada comissió permanent, que tindrà la missió de vetllar pel bon funcionament de Fòrum Carlemany amb un seguiment molt més pròxim i acurat que fins ara.
 
Dels tres membres, el primer escollit fou un dels fundadors, per la seva experiència i per fer de garant de l’esperit fundacional. L’altre, fou un soci relativament recent, però que per la seva implicació des dels inicis i les seves aportacions ens va semblar el més adequat. El tercer va ser en Carles. Feia poc més d’un any que era soci del Fòrum, però la seva empenta, optimisme, ganes, frescor i el fet que et feia sentir tan bé al seu costat va portar que fos el tercer escollit.
 
 
Pocs minuts abans de les onze donàrem la reunió per acabada. Satisfets d’haver fet feina, ja que van ser moltes les decisions preses. La veritat és que en ser pocs, se’n fa més via.
 
Un cop al cotxe, primerament la trucada de rigor: comprovar que a la feina tot està en ordre. Seguidament, la ràdio. A veure què diuen aquests tertulians que entenen de tot i, si no, s’ho inventen.
 
De sobte, una notícia que trencava la rutina: un avió que havia sortit de Barcelona s’estavellava en la seva ruta cap a Alemanya. Un esglai, un mal pressentiment. Un dolor pensant en les víctimes. Un avió de Barcelona a Alemanya: potser hi haurà algun conegut? Algú més o menys proper? No siguis fatalista, Francesc!!! Qui vols que hi hagi de conegut?
 
Més tard, tot dinant, veig una trucada d’en Francesc Bosch. No despenjo, estic amb gent, ja li trucaré.
 
Al cap d’uns minuts, trucada de la Maite. Em fa mala espina, la Maite no em truca mai a aquestes hores. Agafo la trucada: a l’avió hi anaven en Carles, i també dues noies de BDF, l’Anna i la Sandra. Les havia conegut feia pocs dies en una reunió de benchmarking on elles havien participat. Aportant aquella frescor i entusiasme que només la joventut i la novetat permeten.
 
Semblava que en Carles podia anar acompanyat d’una altra persona de l’empresa, però això caldria confirmar-ho. Afortunadament, va ser que no.
 
A partir d’aquí, què més puc afegir? Trucades de membres del Fòrum, trucades d’amics. El marit d’una germana d’una bona amiga de la família també viatjava per temes de feina. Empresaris i treballadors que no coneixia personalment, però sí els noms de les seves empreses. Estudiants, cantants, els seus nadons, i tantes persones en diferents circumstàncies. Totes, es convertiren en properes.
 
Encara ahir, passada una setmana, m’assabento que també hi anava la germana d’un soci i amic.
 
Serà difícil entendre que en Carles, l’Anna i la Sandra no vindran a cap més reunió. Crec que més d’un encara els esperarem. És molt difícil acceptar-ho i fer-se a la idea.
 
Però per si de cas, descanseu en pau.
 

0 Comentaris
Afegir comentari