Enric Paredes Baulida

BUTHAN. LES CLAUS DE LA FELICITAT; EL GNH GROSS NATIONAL HAPPINESS

 
Administrador Assessoria Paredes i membres del Consell Assessor de Fòrum Carlemany.
 
Només d’arribar a l’aeroport internacional de Paro (que no té rètols amb els horaris dels avions només una sola porta d’embarcament, de la qual surten i entren tots els turistes que visiten el país…) et trobes amb un rètol que diu “Welcome to the land of GNH, Gross National Happiness”. En aquest moment comences a adonar-te que alguna cosa especial té aquest petit país enmig de l’Himàlaia.
 
Ja d’entrada, trobar-se un país en el qual el màxim indicador de la riquesa no sigui el PIB (com qualsevol de les considerades economies desenvolupades), sinó el FIB (felicitat interna bruta), et porta a pensar que val la pena parar-se un moment a esbrinar què coi passa aquí.
 
Quines són aquestes claus de la felicitat? Què explica aquesta mena de comunió conjunta entre els seus habitants?
 
L’ELEFANT. La religió, el budisme, és la base, un dels quatre pilars de la felicitat al Bhutan. El budisme els porta al màxim respecte cap als altres. Aquell “si tu ets feliç jo sóc feliç”. La sincera atenció al proïsme, el respecte a la persona, el plantejament de tractar els altres com vols ser tractat portat a la seva màxima expressió… (tenint en compte, a més, que tot això tindrà efecte en la propera vida…).
 
EL MICO. La natura, el respecte a la natura. Sabíeu que no maten cap animal (ni mosques…) i que no existeixen escorxadors en tot el país? El respecte a la natura, l’agraïment als béns que vénen d’ella, l’estimació als animals (com a éssers amb ànima pròpia) forma part essencial de la manera de fer dels bhutanesos. Bhutan és un país a les muntanyes, de cels serens, nets i francs. L’aire fresc fa la impressió que depura el país i li dóna sinceritat.
 
EL CONILL. El govern, el bon govern. El fet de governar sincerament per poder donar al poble el que més li convé per assolir la felicitat. La proximitat amb el poble, la fermesa en el plantejament de dotar dels serveis necessaris els seus ciutadans, el coneixement que tot i ser els governants d’un país petit han de parlar cara a cara amb els governants d’altres països (val la pena dir que Bhutan és estratègicament fronterer entre l’Índia i la Xina, més proper a l’Índia, però volen mantenir la seva neutralitat).
 
L’OCELL. El rei, el poder reial, respectat per tothom, admirat i seguit. Persona oberta que rep els seus súbdits: estant a prop del Palau vam veure la sortida d’uns nens d’uns 10 o 12 anys que li havien anat a explicar què volien. Es marca com a planteig de futur del país l’accés a la formació (tot i que alguns tenen 2 hores d’anada a l’escola i 2 de tornada), la implantació de l’anglès com a segona llengua del país després del bhutanès (en lloc de l’indi), l’assoliment d’un alt grau de salut (al Bhutan està prohibit fumar i els dijous no es pot beure cap tipus d’alcohol...), i la preservació i promoció dels seus valors culturals. Es planteja una economia emergent basada en la producció d’electricitat, arròs i el turisme de qualitat (al Bhutan estan prohibits els backpackers…).
 
I tots aquests pilars, coordinats de manera ferma pel cinquè rei del país, un jove de poc més de 30 anys, casat recentment, format a Anglaterra i d’una discreció admirable.
 
Davant tot això, d’un país petit, humil, feliç i amb una mirada estratègica de país, i una manera de fer i de mirar al futur… no tenim molt per aprendre? Aquest equilibri entre els diferents pilars, aquella actitud activa de suport mutu entre els diferents membres d’una societat, no ens hauria de marcar un camí a seguir?
 
 
PD: Perquè vegeu com són els bhutanesos:
 
Estàvem al Bhutan un dia del mes de maig del 2014, se jugava una final de Lliga de Campions entre dos equips d’una capital europea... Els bhutanesos no entenien que volíem que perdés un equip, no pas que guanyés l’altre... Veieu el matís?
 
Bona gent amb bons sen

0 Comentaris
Afegir comentari